#DespertaprofesJ16 Escenaris on s’esdeven aprenentatges

Escola Riera de Ribes
Escenaris on s’esdeven aprenentatges

La velocitat amb què s’esdevenen els canvis científics i tecnològics és una de les característiques d’aquest segle XXI. Canvis que es perceben especialment accelerats en les formes de comunicació, les quals canvien de soca-rel la nostra manera de situar-nos en el món i de rebot les maneres d’aprendre. No hi ha cap raó per pensar que si el món canvia l’escola ha de preservar la institució i seguir creient que el mestre és qui ho sap tot i l’alumne el que calla i aprèn. El “sempre s’ha fet així” cau pel seu propi pes. El repte de l’escola és situar l’infant en l’epicentre d’aquests nous escenaris per tal d’aprendre d’allò i amb allò que cada dia passa al món. Fent una mica d’atenció es descobreix que al voltant del món que viuen els infants passen moltes coses: fenòmens que no es comprenen, qüestions en la relació amb les altres, contrarietats en els acords socials, etc. És en aquests escenaris que l’escola ha d’ensenyar els infants a  analitzar i comprendre què passa i donar elements per posicionar-s’hi de manera crítica.

D’altra banda mai s’ha tingut tanta consciència com ara que tots, absolutament tots som diferents. A l’escola veiem ritmes, moments, necessitats i interessos d’aprenentatge tan diferents com alumnes hi ha, de forma que els processos d’aprenentatge i la manera de viure’ls són tots diversos. El nostre repte és dissenyar escenaris on tots i cada un dels alumnes puguin desenvolupar la seva acció per aprendre amb els altres i sentir-s’hi bé.

Aules i escoles sense fronteres

Donar resposta a les situacions que es troben els infants mentre s’estan arrelant a aquest món i a la diversitat de necessitats que planteja cada un d’ells ha caracteritzat sempre l’escola Riera de Ribes. Mitjançant la formació constant, el debat i la reflexió hem anat canviant i removent tots els escenaris possibles sense perdre mai de vista que com a institució escolar tenim el compromís social de dur a terme un currículum. En aquest moments la resposta es concreta fent propostes de treball que diversifiquen les situacions, els llocs, els grups i els adults de referència de tot el que passa a l’escola. Fem propostes als alumnes que impliquin replantejar-se la relació amb els altres i posicionar-se en la relació amb un mateix, amb els companys i amb els sabers.

El resultat més visible dels últims canvis és que l’escola ha trencat els murs de les aules, tant en el sentit d’agrupar infants de diferents edats i de diferents nivells per dur a terme les activitats, com en el d’establir adults de referència diferents segons l’empresa que es proposen, com en el trencament del horaris inflexibles de pati. Però també hem trencat murs més invisibles i més difícils de sobrepassar: com es generen motius per aprendre més enllà del material escolar? com es fomenten ments curioses que trenquen la quietud de les aules? quines són les bones preguntes que acaben amb les respostes úniques i generen la formació dels punts de vista? com es fomenta  l’autonomia i es trenca la dependència de l’adult per garantir l’aprenentatge?  Com es garanteix la comunicació en totes les direccions? com es comparteix la responsabilitat perquè cadascú faci el màxim?

Qualsevol canvi a l’escola implica moviments en la cultura de la comunitat escolar i en el nostre cas també s’hi troben implicades les famílies. Ens agrada la metàfora del formiguer per adonar-nos que tots els subjectes que configuren l’escola tenen un paper en l’aprenentatge dels nostres nens i nenes. Volem que tothom se senti valorat pel que és, pel que sap i pel que fa. No es penalitza ningú pel que un no sap i es potencia que tothom se senti ben acollit per participar i créixer en la comunitat, recordant una vegada més que tots som diferents i que justament aquesta és la gran riquesa que tenim per aprendre a viure en un món permanentment canviant.

La frontera que representa simbòlicament i físicament la porta de l’escola no la considerem més com a límit infranquejable, sinó com allò que voldríem que fossin totes les fronteres, zones d’intercanvi. En el nostre cas d’intercanvi i de col·laboració per construir xarxes de relacions i aprenentatges entre el dins i el fora de l’escola.