#DespertaprofesJ16 Debat obert

*Advertència: aquesta posta en comú és fruit de vàries intervencions sorgides a la cloenda de les Jornades de Despertaprofes 2016.
 
Estem en un moment de canvi, aquestes trobades són necessàries els docents estem inquiets i intentem aportar el nostre gra de sorra per a canviar el nostre alumnat. I fem pinya entre les persones amb les mateixes inquietuds. Per això és necessària la creació d’espais de comunicació, ja que a més de ser persones diferents treballem en centres molt diferents (crear o aprofitar els que ja existeixen?).
Per sobre de tot hem parlat de Democràcia. Hem de continuar desenvolupant el treball per projectes, o d’altres formes d’organització (varis docents en una mateixa aula), ja no val la manera antiga en que el docent impartia i l’alumnat copiava l’impartit. Ens hem modernitzat una mica però seguim mantenint les estructures de l’escola tradicional.
Trencar esquemes fa por, els professionals de l’educació som resistents al canvi, i cal assumir certs riscos. Des d’abaix podem començar a trencar les petites coses del dia a dia, les nostres parets , les nostres sinèrgies (agrupacions en aules, avaluacions), hem d’assumir riscos (justificar davant de tota la comunitat educativa el com treballem, el perquè, preparar més les propostes que presentem, assumir el volum extra de feina que comporta un canvi així). Una gran ajuda seria que els nostres responsables ho permetessin...però si no és així no es podrà impedir el canvi. Si els CRPs no organitzen visites a experiències exitoses la comunitat de docents s’organitzarà per a fer-ho ella mateixa.Cercarem les eines i els procediments per fer-ho.És una pena no haver aprofitat tots aquests recursos ja existents per part de l’administració, més en època de crisi, que hagués pogut ajudar a un canvi. I és que probablement les formacions del Departament no eren les més adequades per fomentar la innovació.
La innovació és la clau en la motivació del professorat. El problema és que tenim molts teòrics que la difonen...però no la practiquen i són els que es posen les medalles (màsters, catedràtics) .Això és realment innovació? NO. A més la formació té un valor, s’hauria de pagar, això atrauria millors formadors.La formació ha de ser un pilar des del principi, i és quan la gent podria ensenyar a d’altres com ho fa, sense estar encara cremats. a més la gent jove té  condicions precàries envers la gent més gran.
No podem esperar que ens ho donin tot fet. Quan no hi ha diners inventem. Hem de ser més provocadors. Si no ens ho donen fem-ho nosaltres. Els diners no arriben a tot. Es paguen formacions que a vegades són prescindibles, i el que estem vivint ara és imprescindible. Som docents, ens hem de creure més l’aula. El dia a dia és el dia a dia. Una de les formacions que més éxit té consisteix en explicar què es fa.
L’administració fa formacions inconnexes… Ara Escric, ILEC, I no és una formació que no tingui èxit. Però el que realment “triomfa” és el que es basa en l’aula: què en podem treure per explicar-ho a l’aula. Es treballa amb un alt nivell de precarietat que espanta. Efront això tenim dues alternatives: Hem d’exigir, hem de millorar. Anem a transformar, fem bé la feina, fins i tot en contra de l’administració (ordinadors de segona mà, nanos en llocs petits). Ens autoexigim però també hem de DEMANAR, som escola pública, estem INFRAFINANÇATS. Estem a la missèria. S’han de marcar les prioritat, les distribucions del pressupost.S’ha de notar. L’administració es fixa en els deutes a pagar. No en quin context estem i treballem i per què estem així, quina relació tenim amb els companys i què podem fer per canviar. Una societat que l’importa l’educació inverteix en ella, no només l’administració. Perquè si no llavors es privatitza, qui pot s’ho paga.

El Grup impulsor de Despertaprofes manifesta que ens preocupa la participació democràtica i la segregació. Trascendeix el centre, si tot això no arriba fora, no surt del centre...de què serveix? Podem acceptar qualsevol innovació? Quines característiques ha de tenir una innovació per a ser “vàlida”? Requereix la participació del col·lectiu, i com dèiem al començament, a cada escola serà diferent. Partirem del propi centre, de l’entorn més proper. L’equip educatiu ha de ser impulsor. S’ho ha de creure que pot canviar per poder canviar tot el centre.
S’ha de tenir en compte que som un col·lectiu, el professorat ,molt heterogeni,  que tenim moltes motivacions. Som un gran col·lectiu  format per més de 80000 docents.
Un dels errors de noves iniciatves innovadores com són l’Escola nova segle 21 no és que realment no siguin una novetat metodològica que ja fa temps que es va practicant en alguns dels nostres centres, sinó que s’han “oblidat” del reconeixement de feina anterior. No cal tant marquèting.  Les Bones pràctiques consisteixen bàsicament en explicar el que fas en xarxa, No hi ha escoles millors ni pitjors (tècnicament).Totes les escoles i tots els instituts haurien de funcionar igual de bé. La iInnovació no pot donar-se a qualsevol preu, ha d’estar lligada a la tipologia d’escola que volem, pot ser reproductora de la mateixa societat en la que està , o bé tenir un objectiu transformador , que sigui alliberador. Un sol bon model, un sol bon claustre com un bolet...no tindrà sentit. De fet, acostuma a acabar desgastat i “menjat” pel mateix territori. Si aquesta transformació no genera consciència social  s’acaba limitant.
Som superhomes? Som superdones? Ho podem tot? No. Aquestes idees s’han de revertir, ha d’haver despesa pública. La qualitat de l’ensenyament va també lligada a aquesta inversió. La innovació és la paraula màgica...però quin sentit li volem donar a aquesta innovació? Qui no ha escoltat mai el funcionament de “Summerhill” i com frapa el saber que els seus alumnes ara són dirigents ultraliberals.. Tot educa. Els mestres hem d’estar involucrats en la transformació de l’entorn. La innovació és molt relativa, fins i tot pot ser una arma perillosa quan serveix per a dir “Jo sóc millor que tu” .
Quin tipus d’innovació hem de potenciar? Hauria de ser alguna cosa que realment millori el procés ensenyament-aprenentatge de l’aula, que reverteixi en l’entorn de l’escola. El professorat ens hauríem d’implicar més als barris, per a que els barris s’impliquin una mica més a l’escola.
Què més hi ha per preocupar-se a banda de la innovació? Ens podem replantejar la societat que tenim?
Tots els centres haurien de tenir autonomia de centre REAL, el departament ho hauria d’acceptar.L’escola ha de provocar, hem d’estar a l’avançada.No podem estar al final de la cua. Hem de mirar endavant, cap a on miren els nostres alumnes, no els podem fer mirar cap a 30 anys enrera.
Com podem provocar la societat? Innovar és crear, però primer hem de pensar en nosaltres mateixos. Què podem oferir? Hem de contrastar amb els altres, parlar, anar creant. Hem d’anar a l’avançada.
Hem de tenir esperit crític i l’hem de potenciar a l’alumnat. Perquè realment com a docents nosaltres el tenim? Avui en dia hi ha “cultura emprenedora”: ensenyem al nostre alumnat a fer un projecte emprenedor amb rerefons neoliberal. Se’n parlar de potenciar la cohesió, diuen. I és un projecte de futur. Al 2022 com a molt tard tots els centres eductius en formaran part d’aquestes estratègies .Som crítics? Això no ho critiquem? Grans retallades, les vagues tenen poc seguiment, a les eleccions sindicals només el 30% de docents voten. Amb voluntariat intentem cobrir el que no aconseguim amb llocs de treball. Es cobreixen llocs de treball sense cobrir-los.
Hi ha , en general, desencant, desmobilització. No veiem la “perspectiva de negoci” i l’educació s’ha transformat en un bé de consum. Hem generat un sistema competitiu entre escoles (com als EUA). L’educació és un dret, no és un bé. Per un dret es lluita.
Hem d’innovar per aconseguir una escola REALMENT democràtica i transparent. Pregunteu-vos si coneixeu alguna escola que REALMENT sigui democràtica? amb tothom? Seguim demanant democràcia (hem estat 30 anys realment en democràcia?)
Innovació sí, però no a qualsevol preu.
És totalment reivindicable, per exemple recuperar el CONSELL ESCOLAR. Ha desaparegut, se l’han anat carregant lentament, ja no és decisori. El MUCE demana recuperar-ne les  funcions. Alguns centres ofereixen als pares  aquesta possibilitat de gestió però llavors no volen. Si no es transforma l’entorn… és molt difícil doncs queda molta feina per fer. També tenim escoles on els pares paguen quotes de 100€ , altres de 30, i d’altres si poden pagar. Comptem amb un pressupost pírric per fer la innovació. La democràcia no és possible amb la segregació. D’això han anat les jornades.
Existeixen models que sí funcionen, com per exemple les comunitats d’aprenentatge, on mares i pares porten responsabilitats.
Tenim escoles que funcionen i que les volen tancar, no ens queixem. Tenim por d’innovar, encara que funcioni, i a vegades ho fem per desídia no ens formem amb el Departament però tampoc ens queixem.La solució és una escola inclusiva , no ètnica, on hi càpigui tothom, i no l’aconseguirem sense moure’ns. Hem d’actuar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ressenya: Educar per al col·lapse, de Jordi Marín i Monfort

11F, Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència 2021