La darrera setmana d'octubre, en un institut de Vilanova i la Geltrú, varen aparèixer diverses pintades dirigides contra 5 docents. En aquestes pintades en la façana, hi figuraven de forma explícita noms de docents, insults en forma d'expressions homòfobes i masclistes i d’altres d’indignes i calumnioses. Des del Despertaprofes i CGT ensenyament Penedès-Garraf ho condemnem enèrgicament, així com qualsevol tipus de violència adreçada a col·lectius minoritzats tals com persones no heterosexuals, racialitzades o qualsevol altre tipus de discriminació. L’agressió , ja sigui física o verbal és intolerable, ja sigui dins un espai o fora al carrer. Tanmateix, nosaltres, que som docents, volem remarcar que això ha passat dins d'un centre educatiu. És la mostra de que alguna cosa està fallant en el nostre sistema. No és objecte d’aquest escrit posar en dubte el contingut de valors que etapa rera etapa ens acompanyen. Per això no podem deixar d'analitzar les realitats que ens co

Estudi sobre l'escletxa digital a l'educació pública 2020  A mitjans de març del 2020, degut a l'extensió de la pandèmia COVID-19, es va imposar un confinament generalitzat que entre d’altres mesures va implicar el tancament físic dels centres educatius de Catalunya en un inici, per període de quinze dies, que es van convertir en quasi tres mesos, amb comptades excepcions . Per intentar paliar aquesta situació s'imposa un ensenyament telemàtic generalitzat fins i tot per aquells que poden no tenir connectivitat i/o dispositiu. Des de Despertaprofes hem fet un petit estudi a diversos centres d'educació primària i secundària en el que queda clar que no tothom va poder arribar a aquesta situació en les nostres comarques, eixamplant la seva particular escletxa digital i encenent les alarmes de cara al nou curs que ara comencem.

Us reproduïm un article de Vilaweb, escrit per Xavier Díez. Es titula El confinament de les misèries educatives .Nosaltres en destacarem algunes frases en negreta. Podria semblar una paradoxa. Tanmateix, el tancament de les escoles ha tingut com a irònica conseqüència l’exhibició impúdica de les fragilitats del sistema educatiu , la constatació crua del fracàs d’allò que dèiem normalitat, i que no és sinó el fracàs de la institució a l’hora de complir un dels seus objectius fonamentals: fer del sistema educatiu un mecanisme igualador i exercir d’ascensor social. Qualsevol persona que hagi exercit de docent i amb una mínima capacitat d’observació, constatarà que cada aula actua sovint com una representació a escala de la societat. En aquest estrany ecosistema de l’escola o l’institut, les tensions i les transformacions s’expressen quotidianament. En termes metafòrics, una classe és com el canari de la mina: ofereix indicis que anticipen els efectes de les crisis cada vegada més freq