En les ponències de Ara és Demà es parla d'una estructura de l'ensenyament que començaria amb 2 anys i acabaria als divuit. De fet hi ha dues fases ben diferenciades i així es proposen dos tipus de centres: dels 2 als 15, i dels 16 als 18 on s'impartirien els batxillerats i les formacions professionals. Estem d'acord en que cal ofertar l'ensenyament quan abans millor (educació 0-3). I que l'estructura pot prendre diverses formes. De fet cal pensar en el tipus d'ensenyament, l'oferta de varietat curricular i de recursos humans, abans de pensar l'estructura. Tanmateix allò que ens preocupa és que es defuig del problema de les privatitzacions i de les segregacions que se'n deriven. És un sistema pensat per a classes mitges altes i altes. Si mirem a la secundària tenim un problema. Cal pensar que en època de vaques grasses (2005-2010) el 27% de l'alumnat acabava una llicenciatura. Això ens convertia en el país d'Europa que produïa més ...

El Grup Despertaprofes neix per a potenciar el funcionament democràtic a l'aula i en els centres i l'equitat. Per tant per nosaltres, les innovacions seran més o menys vàlides en funció d'aquests dos principis. Hem observat que en els darrers temps, els alumnes decideixen conjuntament cada cop menys coses. Sovint les tutories no són assembleàries i no serveixen per aprendre a auto-organitzar-se, sinó per a implantar programes amb continguts transversals. I que el concepte de competència no és universal, així, de fet ha augmentat la preocupació de transmissió d'alguns continguts (matemàtica, anglès, ús de les TIC..), mentre que la construcció científica, la creativitat i el fet de compartir veuen mermades les seves possibilitats. Posarem un exemple: Durant tota l'ESO, (en el treball de recerca de 4t.) només hi ha un moment en que els alumnes es poden agrupar, decidir un tema d'investigació o creació, i intervenir en la seva planificació. Especifiq...

 En el moment en que en un centre educatiu es concentren masses persones amb situacions socials desafavorides, o amb necessitats educatives especials, es reprodueixen situacions que accentuen determinades problemàtiques, contràries a la equitat. L’informe que ens va presentar Bernat Albaigès versa, en part, sobre aquesta circumstància. Nosaltres en volem ressaltar alguns aspectes: L’informe versa sobre el marc jurídic actual, el qual hauria de servir per a equilibrar el dret a elecció i l’equitat. Per tant defuig la dicotomia entre pública-privada o concertada. També existeixen publiques de “primera” i públiques de “segona”. Existeixen un seguit de tòpics que no necessàriament han de ser així en tots els casos, com per exemple que una escola determinada estigui guetitzada perquè el barri on està també és guetitzat, o que la segregació és conseqüència del tipus d’escola (excepte segregació cap a “dalt” – escoles privades, no analitzades en aquest informe per ser un núme...

El grup Despertaprofes estarà demà al Debat Extraordinari sobre l'Educació Pública Catalana que es celebrarà a l'Institut Sant Andreu, de Nou Barris. Aquest debat estarà dividit en quatre blocs en dues sessions de matí i tarda . S'hi tractaran temes com l’educació pública com a eina de transformació social, docents i altres treballadors com el principal tresor de l’escola pública, la privatització i mercantilització: l’educació i les escoles com a béns de mercat o la comunitat educativa: participació i democràcia

Us convidem a una xerrada sobre la segregació escolar amb la presentació de l'Informe del Síndic de Greuges del procés d'admissió i condicions d'escolarització per Bernat Albaigès. Serà el dia 2 de Març a les 18h l'Escola Sant Jordi - C/de Mare Isabel Ventosa,  a Vilanova i la Geltrú.

Els models educatius democràtics i emancipadors L'educació no és un bé; és un dret. Emili Cortavitarte President de la Fundació Salvador Seguí Democràtics: permeten i potencien la participació i la intervenció directa de totes les persones vinculades al centre educatiu i al seu entorn (barri, localitat, municipi,  subcomarca, comarca) Emancipadors: entre els seus objectius i finalitats fonamentals són el desenvolupament específic de cadascuna de les discents, el treball cooperatiu, aprendre a aprendre, una metodologia activa i crítica i la millora i transformació de la societat. 1.-Exemples de models educatius democràtics i emancipadors a Catalunya 1.1.-Ferrer i Guàrdia i la Escola Moderna (1901-09) Característiques de l’Escola Moderna: - racionalisme i cientifisme en front el dogma religiós, - integració a l’entorn i metodologia activa, - coeducació de sexes i de classes socials, - neutralitat ideològica i compromís social, - laïcisme i educació in...

Text treballat en el taller d’inter-culturalitat coordinat per Agnès Sala i Hòsnia Atsailali. DECÀLEG PER A UNA EDUCACIÓ INTERCULTURAL Francesc Carbonell i Paris L'autor proposa articular una educació cívica, intercultural i antiracista a partir de deu normes que fomenten el respecte per les persones, la construcció d'identitats responsables i uns aprenentatges significatius per a tot l'alumnat. L'escola pot contribuir també a que esdeveniments com els d'El Ejido no es repeteixin. Va ser el dia tercer del segon mes del  novè any després de la promulgació de la LOGSE, quan ella va tenir aquell somni extraordinari ... En veritat, en veritat us dic que eren temps de gran confusió. Habitaven en les aules tota mena de gent i races, i s’hi oïen totes les llengües. I mentre uns deien que era una benedicció del cel, altres que era una enorme desgràcia. I mentre aquí es manava repartir aquesta riquesa i distribuir-la per tots els centres, allà es ...