#DebatEducacióPública #Documentpropi Intervenció Bloc 3 Fila 0 Sobre els Ensenyaments Secundaris
En les ponències de Ara és Demà es parla d'una estructura de l'ensenyament que començaria amb
2 anys i acabaria als divuit. De fet hi ha dues fases ben diferenciades i així es proposen dos tipus de centres: dels 2 als 15, i dels 16 als 18 on s'impartirien els batxillerats i les formacions professionals.
Estem d'acord en que cal ofertar l'ensenyament quan abans millor (educació 0-3). I que l'estructura pot prendre diverses formes. De fet cal pensar en el tipus d'ensenyament, l'oferta de varietat curricular i de recursos humans, abans de pensar l'estructura.
Tanmateix allò que ens preocupa és que es defuig del problema de les privatitzacions i de les segregacions que se'n deriven. És un sistema pensat per a classes mitges altes i altes. Si mirem a la secundària tenim un problema.
Cal pensar que en època de vaques grasses (2005-2010) el 27% de l'alumnat acabava una llicenciatura. Això ens convertia en el país d'Europa que produïa més llicenciats. Llicenciats que d'altra banda no hem sabut vendre i que molts estan servint cafès a Londres i altres llocs.
Però és clar, un 36% abandonaven estudis en acabar l'ESO. Restava un altre 27% que acabava les FP de grau mig i superior.
En aquests anys s'ha encarit la universitat, han proliferat escoles de formació professional (moltes concertades i subvencionades) i s'ha mantingut una FP precària, transformada en dual quan no tenim un teixit empresarial prou robust com per absorbir tanta gent i que no només es converteixi en un lloc extern on manipular la pràctica del currículum.
Una educació per tothom necessita una Formació Professional ben desenvolupada i pública amb accés per a tota aquesta població, i una universitat assequible.
No pot ser que els ensenyaments secundaris siguin un negoci com està passant en l'actualitat.
2 anys i acabaria als divuit. De fet hi ha dues fases ben diferenciades i així es proposen dos tipus de centres: dels 2 als 15, i dels 16 als 18 on s'impartirien els batxillerats i les formacions professionals.
Estem d'acord en que cal ofertar l'ensenyament quan abans millor (educació 0-3). I que l'estructura pot prendre diverses formes. De fet cal pensar en el tipus d'ensenyament, l'oferta de varietat curricular i de recursos humans, abans de pensar l'estructura.
Tanmateix allò que ens preocupa és que es defuig del problema de les privatitzacions i de les segregacions que se'n deriven. És un sistema pensat per a classes mitges altes i altes. Si mirem a la secundària tenim un problema.
Cal pensar que en època de vaques grasses (2005-2010) el 27% de l'alumnat acabava una llicenciatura. Això ens convertia en el país d'Europa que produïa més llicenciats. Llicenciats que d'altra banda no hem sabut vendre i que molts estan servint cafès a Londres i altres llocs.
Però és clar, un 36% abandonaven estudis en acabar l'ESO. Restava un altre 27% que acabava les FP de grau mig i superior.
En aquests anys s'ha encarit la universitat, han proliferat escoles de formació professional (moltes concertades i subvencionades) i s'ha mantingut una FP precària, transformada en dual quan no tenim un teixit empresarial prou robust com per absorbir tanta gent i que no només es converteixi en un lloc extern on manipular la pràctica del currículum.
Una educació per tothom necessita una Formació Professional ben desenvolupada i pública amb accés per a tota aquesta població, i una universitat assequible.
No pot ser que els ensenyaments secundaris siguin un negoci com està passant en l'actualitat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada