#SegregacióEscolar Consideracions del grup @Despertaprofes sobre els informes del Síndic de Greuges sobre Segregació Escolar

 En el moment en que en un centre educatiu es concentren masses persones amb situacions socials desafavorides, o amb necessitats educatives especials, es reprodueixen situacions que accentuen determinades problemàtiques, contràries a la equitat.

L’informe que ens va presentar Bernat Albaigès versa, en part, sobre aquesta circumstància. Nosaltres en volem ressaltar alguns aspectes:

1. L’informe versa sobre el marc jurídic actual, el qual hauria de servir per a equilibrar el dret a elecció i l’equitat. Per tant defuig la dicotomia entre pública-privada o concertada. També existeixen publiques de “primera” i públiques de “segona”.
2. Existeixen un seguit de tòpics que no necessàriament han de ser així en tots els casos, com per exemple que una escola determinada estigui guetitzada perquè el barri on està també és guetitzat, o que la segregació és conseqüència del tipus d’escola (excepte segregació cap a “dalt” – escoles privades, no analitzades en aquest informe per ser un número poc significatiu -5%- Això no vol dir que no sigui important.
3. El sistema es suporta sobre tres potes:
1. L’administració. Es poden determinar accions i condicions. Per exemple :

• Fer reserva de places per a necessitats educatives especials   
• Regular bé el sistema de beques
• Procurar valoracions i diagnòstics abans de P3 per a distribuir millor població i recursos (detecció precoç).        
• Fer un ús racional de la distribució de zones escolars.
  

Per la nostra part pensem que cal aplicar mesures que redueixin la competència entre centres a l’hora de captar matrícula, com per exemple controlar les “quotes voluntàries” i els preus de determinats serveis (menjadors, hora complementària, extra-escolars, sortides…). Determinats centres poden usar la diferencia econòmica com a eina de selecció.

b) Les famílies. Els criteris i tipologia de les famílies a l’hora de fer la tria de centre   és objecte d’estudi. Sovint els criteris acostumen a ser classistes i irracionals. Nosaltres pensem que el grup social al qual pertanyen els pares és determinant (amistats, relacions…-). Segons l’informe es dona una correlació estadística entre els nivells d’estudis i socio-econòmic i el tipus de centre que s’escull.

c) Els centres. El tipus de projecte i sobretot l’actitud amb la que el centre el gestiona,de vegades accentuant desigualtats i competències. Això es produeix perquè alguns centres es queden sense famílies que tinguin prou recursos econòmics, culturals i organitzatius.

Existeixen però alguns mites que convé situar al seu lloc:

• La segregació residencial provoca guetització escolar.
• La immigració comporta problemes i nivell baix, sobretot si n'hi ha massa. Igualment amb la població socialment desafavorida.
• És millor la privada en quant a qualitat d'ensenyament.
• No hi ha marge en la planificació de la política educativa.
• Un bon projecte educatiu té molts costos.
• El dret a decidir centre.
  

Aquests mites poden provocar fugida de famílies cap a d'altres centres, o fins i tot el tancament de determinats centres en favor d'altres.

També es produeixen dicotomies, és a dir valors contraposats influïts per la ideologia familiar:

• El perfil del professorat
• Privada o pública
• laica o religiosa
• permissiva o disciplinària
• ....

Tot plegat provoca una tensió emocional i el fet que les famílies pressionin sobre els centres i administració , provocant una important distorsió del règim d'admissió a l'hora que disfuncions en les mesures a prendre per part de l’administració per mitigar aquesta segregació escolar:  

• no disminució de ràtio
• obrir places on no són necessàries
• adscripció d'escoles a instituts
• ...

Des de la nostra valoració pensem que cal:

• Augmentar recursos en els serveis de diagnòstic i suport a les necessitats disfuncionals . Serveis que haurien de fer una detecció precoç de NEE com els EAP actuals no donen l'abast. Hi ha greus deficiències en serveis d'assistència i educació social, o sanitaris (Csmij, per ex.).
• Revisar els tipus de projecte educatiu de centre. No pot ser que les economies familiars acabin determinant el tipus de projecte possible. Des dels centres cal potenciar activitats i projectes que siguin realistes, prioritzant els objectius i que siguin traslladables, replicables i exportables a la resta del sistema educatiu potenciant i becant els necessaris (com sortides i colònies). La innovació no ha de ser una eina de propaganda. La innovació tindria sentit en tant que compleixi uns requisits:Ha de ser sistèmica, i no només per a centres individuals,ha de tenir en compte la seva dimensió econòmica per a ser accessible a tothom, ha de ser oberta a tothom. I ha de ser significativa per a la comunitat a la que va dirigida i l'ha d'aplicar.
• Utilitzar realment i fer efectius els mitjans que té l’administració per rebaixar la segregació escolar com són baixar ràtios i fer efectiva la reserva de places.
• Restar oberts en la col·laboració entre els centres de la mateixa localitat ,fins i tot en les jornades de portes obertes. I redistribuir recursos per als centres amb més necessitats.

• El concepte de lideratge respecte a la innovació ha de ser replantejat. Les competències que es fomenten des dels centres educatius han de ser democràtiques i compartides. Al cap i a la fi l’organització i els recursos venen donats pel model social i educatiu que hem de procurar no segregador i democràtic.

Aquí hi són els dos informes (I) (II)