#DespertaprofesJ16 Debat obert
*Advertència: aquesta posta en comú és fruit de vàries intervencions sorgides a la cloenda de les Jornades de Despertaprofes 2016.
Estem en un moment de canvi, aquestes trobades són necessàries els docents estem inquiets i intentem aportar el nostre gra de sorra per a canviar el nostre alumnat. I fem pinya entre les persones amb les mateixes inquietuds. Per això és necessària la creació d’espais de comunicació, ja que a més de ser persones diferents treballem en centres molt diferents (crear o aprofitar els que ja existeixen?).
Estem en un moment de canvi, aquestes trobades són necessàries els docents estem inquiets i intentem aportar el nostre gra de sorra per a canviar el nostre alumnat. I fem pinya entre les persones amb les mateixes inquietuds. Per això és necessària la creació d’espais de comunicació, ja que a més de ser persones diferents treballem en centres molt diferents (crear o aprofitar els que ja existeixen?).
Per
sobre de tot hem parlat de Democràcia. Hem de continuar desenvolupant
el treball per projectes, o d’altres formes d’organització (varis
docents en una mateixa aula), ja no val la manera antiga en que el
docent impartia i l’alumnat copiava l’impartit. Ens hem modernitzat una
mica però seguim mantenint les estructures de l’escola tradicional.
Trencar
esquemes fa por, els professionals de l’educació som resistents al
canvi, i cal assumir certs riscos. Des d’abaix podem començar a trencar
les petites coses del dia a dia, les nostres parets , les nostres
sinèrgies (agrupacions en aules, avaluacions), hem d’assumir riscos
(justificar davant de tota la comunitat educativa el com treballem, el
perquè, preparar més les propostes que presentem, assumir el volum extra
de feina que comporta un canvi així). Una gran ajuda seria que els
nostres responsables ho permetessin...però si no és així no es podrà
impedir el canvi. Si els CRPs no organitzen visites a experiències
exitoses la comunitat de docents s’organitzarà per a fer-ho ella
mateixa.Cercarem les eines i els procediments per fer-ho.És una pena no
haver aprofitat tots aquests recursos ja existents per part de
l’administració, més en època de crisi, que hagués pogut ajudar a un
canvi. I és que probablement les formacions del Departament no eren les
més adequades per fomentar la innovació.
La
innovació és la clau en la motivació del professorat. El problema és
que tenim molts teòrics que la difonen...però no la practiquen i són els
que es posen les medalles (màsters, catedràtics) .Això és realment
innovació? NO. A més la formació té un valor, s’hauria de pagar, això
atrauria millors formadors.La formació ha de ser un pilar des del
principi, i és quan la gent podria ensenyar a d’altres com ho fa, sense
estar encara cremats. a més la gent jove té condicions precàries envers
la gent més gran.
No
podem esperar que ens ho donin tot fet. Quan no hi ha diners inventem.
Hem de ser més provocadors. Si no ens ho donen fem-ho nosaltres. Els
diners no arriben a tot. Es paguen formacions que a vegades són
prescindibles, i el que estem vivint ara és imprescindible. Som docents,
ens hem de creure més l’aula. El dia a dia és el dia a dia. Una de les
formacions que més éxit té consisteix en explicar què es fa.
L’administració
fa formacions inconnexes… Ara Escric, ILEC, I no és una formació que no
tingui èxit. Però el que realment “triomfa” és el que es basa en
l’aula: què en podem treure per explicar-ho a l’aula. Es treballa amb un
alt nivell de precarietat que espanta. Efront això tenim dues
alternatives: Hem d’exigir, hem de millorar. Anem a transformar, fem bé
la feina, fins i tot en contra de l’administració (ordinadors de segona
mà, nanos en llocs petits). Ens autoexigim però també hem de DEMANAR,
som escola pública, estem INFRAFINANÇATS. Estem a la missèria. S’han de
marcar les prioritat, les distribucions del pressupost.S’ha de notar.
L’administració es fixa en els deutes a pagar. No en quin context estem i
treballem i per què estem així, quina relació tenim amb els companys i
què podem fer per canviar. Una societat que l’importa l’educació
inverteix en ella, no només l’administració. Perquè si no llavors es
privatitza, qui pot s’ho paga.
El
Grup impulsor de Despertaprofes manifesta que ens preocupa la
participació democràtica i la segregació. Trascendeix el centre, si tot
això no arriba fora, no surt del centre...de què serveix? Podem acceptar
qualsevol innovació? Quines característiques ha de tenir una innovació
per a ser “vàlida”? Requereix la participació del col·lectiu, i com
dèiem al començament, a cada escola serà diferent. Partirem del propi
centre, de l’entorn més proper. L’equip educatiu ha de ser impulsor.
S’ho ha de creure que pot canviar per poder canviar tot el centre.
S’ha
de tenir en compte que som un col·lectiu, el professorat ,molt
heterogeni, que tenim moltes motivacions. Som un gran col·lectiu
format per més de 80000 docents.
Un
dels errors de noves iniciatves innovadores com són l’Escola nova segle
21 no és que realment no siguin una novetat metodològica que ja fa
temps que es va practicant en alguns dels nostres centres, sinó que
s’han “oblidat” del reconeixement de feina anterior. No cal tant
marquèting. Les Bones pràctiques consisteixen bàsicament en explicar el
que fas en xarxa, No hi ha escoles millors ni pitjors
(tècnicament).Totes les escoles i tots els instituts haurien de
funcionar igual de bé. La iInnovació no pot donar-se a qualsevol preu,
ha d’estar lligada a la tipologia d’escola que volem, pot ser
reproductora de la mateixa societat en la que està , o bé tenir un
objectiu transformador , que sigui alliberador. Un sol bon model, un sol
bon claustre com un bolet...no tindrà sentit. De fet, acostuma a acabar
desgastat i “menjat” pel mateix territori. Si aquesta transformació no
genera consciència social s’acaba limitant.
Som
superhomes? Som superdones? Ho podem tot? No. Aquestes idees s’han de
revertir, ha d’haver despesa pública. La qualitat de l’ensenyament va
també lligada a aquesta inversió. La innovació és la paraula
màgica...però quin sentit li volem donar a aquesta innovació? Qui no ha
escoltat mai el funcionament de “Summerhill” i com frapa el saber que
els seus alumnes ara són dirigents ultraliberals.. Tot educa. Els
mestres hem d’estar involucrats en la transformació de l’entorn. La
innovació és molt relativa, fins i tot pot ser una arma perillosa quan
serveix per a dir “Jo sóc millor que tu” .
Quin
tipus d’innovació hem de potenciar? Hauria de ser alguna cosa que
realment millori el procés ensenyament-aprenentatge de l’aula, que
reverteixi en l’entorn de l’escola. El professorat ens hauríem
d’implicar més als barris, per a que els barris s’impliquin una mica més
a l’escola.
Què més hi ha per preocupar-se a banda de la innovació? Ens podem replantejar la societat que tenim?
Tots
els centres haurien de tenir autonomia de centre REAL, el departament
ho hauria d’acceptar.L’escola ha de provocar, hem d’estar a
l’avançada.No podem estar al final de la cua. Hem de mirar endavant, cap
a on miren els nostres alumnes, no els podem fer mirar cap a 30 anys
enrera.
Com
podem provocar la societat? Innovar és crear, però primer hem de pensar
en nosaltres mateixos. Què podem oferir? Hem de contrastar amb els
altres, parlar, anar creant. Hem d’anar a l’avançada.
Hem
de tenir esperit crític i l’hem de potenciar a l’alumnat. Perquè
realment com a docents nosaltres el tenim? Avui en dia hi ha “cultura
emprenedora”: ensenyem al nostre alumnat a fer un projecte emprenedor
amb rerefons neoliberal. Se’n parlar de potenciar la cohesió, diuen. I
és un projecte de futur. Al 2022 com a molt tard tots els centres
eductius en formaran part d’aquestes estratègies .Som crítics? Això no
ho critiquem? Grans retallades, les vagues tenen poc seguiment, a les
eleccions sindicals només el 30% de docents voten. Amb voluntariat
intentem cobrir el que no aconseguim amb llocs de treball. Es cobreixen
llocs de treball sense cobrir-los.
Hi
ha , en general, desencant, desmobilització. No veiem la “perspectiva
de negoci” i l’educació s’ha transformat en un bé de consum. Hem generat
un sistema competitiu entre escoles (com als EUA). L’educació és un
dret, no és un bé. Per un dret es lluita.
Hem
d’innovar per aconseguir una escola REALMENT democràtica i transparent.
Pregunteu-vos si coneixeu alguna escola que REALMENT sigui democràtica?
amb tothom? Seguim demanant democràcia (hem estat 30 anys realment en
democràcia?)
Innovació sí, però no a qualsevol preu.
És
totalment reivindicable, per exemple recuperar el CONSELL ESCOLAR. Ha
desaparegut, se l’han anat carregant lentament, ja no és decisori. El
MUCE demana recuperar-ne les funcions. Alguns centres ofereixen als
pares aquesta possibilitat de gestió però llavors no volen. Si no es
transforma l’entorn… és molt difícil doncs queda molta feina per fer.
També tenim escoles on els pares paguen quotes de 100€ , altres de 30, i
d’altres si poden pagar. Comptem amb un pressupost pírric per fer la
innovació. La democràcia no és possible amb la segregació. D’això han
anat les jornades.
Existeixen models que sí funcionen, com per exemple les comunitats d’aprenentatge, on mares i pares porten responsabilitats.
Tenim
escoles que funcionen i que les volen tancar, no ens queixem. Tenim por
d’innovar, encara que funcioni, i a vegades ho fem per desídia no ens
formem amb el Departament però tampoc ens queixem.La solució és una
escola inclusiva , no ètnica, on hi càpigui tothom, i no l’aconseguirem
sense moure’ns. Hem d’actuar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada