Sobre els horaris escolars

 En Toni és un noi de 13 anys que fa esport. Va començar quan estava a primària i anava molt bé, perquè en sortir de l'escola anava, amb un dels pares, cap a les instal·lacions on es trobava amb altres companys i, de seguida, començaven les activitats. D'aquesta manera sobre le 6 ja havia acabat i marxava cap a casa. Ara que està acabant l'ESO els entrenaments acaben més tard (perquè abans ho fan els petits) de manera que comença a les 9, i acaba cap a les 10h. Quan arriba sopa i va a dormir. Pitjor un amic que es diu Jaume, que viu una mica lluny de les instal·lacions, i arriba més tard a casa.

La Paula va a una escola on es fa sisena hora. Són 30 hores de classe a la setmana. La seva família no té gaire diners i no pot pagar-se activitats extraescolars. Quan s'acaba l'escola ha de marxar. Si s'avança mitja hora la sortida de l'escola els pares buscaran alguna activitat ben barata perquè tinguin temps d'anar des de la feina fins a la recollida.

La Marta porta els nens a una escola del poble, cada dia en cotxe, des de la urbanització. Els fills estan becats al 60%. Alguns dies els recull a migdia i els porta a dinar a casa perquè amb un pot de cigrons mengen tots. Desitja que es compacti la jornada, perquè així s'estalvia viatges i gasolina.

En Fredi està a secundària. Menjava calent tres dies a la setmana, quan hi havia tardes. Ara, des de que no hi ha classes a la tarda, ja no hi ha menjador.

L'Edu , en cadira de rodes i necessitats educatives especials. La mare el recull a migdia i va cap a casa des de l'escola on hi ha una SIEI, tot esquivant obstacles urbans amb la cadira de rodes. Algunes tardes ja no hi torna, sovint perquè se'ls fa tard.

La Laia pateix d'autisme. Quan s'acaba el matí està força desconcentrada i cansada. Un cop arriba a casa a migdia, a la tarda no hi vol tornar. Als pares se'ls fa dur.

Com podem veure la casuística és variada, de forma que serà difícil que plogui a gust de tothom , i en tot cas caldrà proposar solucions globals i amb criteri.

En tot cas la discussió sobre l'horari escolar no és el problema, sinó la conseqüència d'una estructura social cada cop més estratificada i un augment de les desigualtats.

1.- Problemàtica.

Conciliació familiar i horaris escolars.

D'una banda la reforma horària global promesa no avança en absolut. Els horaris laborals de progenitors i tutors fan difícil la conciliació familiar. Aquestes famílies han de comptar amb una despesa extraordinària mentre els fills i filles són petits i mentre no puguin tenir una certa autonomia. Solen preferir un allargament de l'horari lectiu.

D'altra banda l'aparició del tele-treball, que acaba produint en molts casos horaris incerts pot tendir a una flexibilització que permet atendre els infants, però que allarguen la jornada laboral i familiar.

Finalment tenim l'exèrcit de persones que exerceixen treballs precaris amb jornada no complerta o que estan a l'atur. Aquestes famílies acostumen a requerir qualsevol mesura que impliqui una reducció de despesa. Són les que més necessiten d'un servei de menjador gratuït.

Organització i necessitats escolars.

Subratllem aquí, quatre aspectes:

1.- Escoles amb sisena hora. L'extensió d'un horari en 6 hores diàries fa difícil no trencar la jornada. Tanmateix hem de dir que no està demostrat que més hores de classes millorin els rendiments. Molts educadors opinen que la reducció de ràtios, que dos mestres treballant en equip, poden millorar els rendiments i rendibilitzar més les hores lectives, enlloc de saturar els nens i nenes amb més hores de feina. És a dir, que caldria tornar a les 5 hores diàries però amb més recursos humans.

2.- L'alumnat vulnerable. Necessita de recursos socials que haurien d'actuar a nivell familiar. Aquí una bona coordinació amb serveis externs és essencial. Però en realitat cal reforçar aquests serveis (benestar social, sanitat (també salut mental), mediació....).

3.-L'alumnat amb necessitats educatives especials. Aquest comprèn una diversitat de casuístiques considerable. La majoria presenten necessitat de continuïtat i d'un temps lectiu raonable que eviti el cansament. Procurar que tothom tingui una SIEI a prop de casa, que aquestes estiguin ben esponjades i que treballin integradament en els grups normalitzats és essencial per al desenvolupament i atenció d'aquest alumnat.

4.- Els ritmes, pauses i alimentació que poden necessitar infants i joves a cada edat. Cal pensar i planificar perquè els infants més petits puguin menjar adequadament quan toca, en especial si viuen lluny de l'escola i necessiten transport escolar.

Estructura del sistema i medi. Medi rural i medi urbà.

Algunes d'aquestes problemàtiques és poden accentuar en determinats medis urbans (barris marginals) o en medis rurals o semi-rurals amb població dispersa.

En alguns barris es concentra població amb situació de vulnerabilitat. En alguns d'aquests barris es viu una provisionalitat de pas. És a dir, població immigrant que hi passen una temporada fins que troben espais millors o feines més estables en d'altres llocs. Gestionar la matrícula viva és un repte i una necessitat que afecta l'organització dels centres educatius inscrits. En alguns d'aquest barris existeixen organitzacions que hi treballen, fins i tot utilitzant les instal·lacions escolars..

En les zones rurals, en especial les disperses amb urbanitzacions, els desplaçaments representen un esforç extraordinari en temps i despeses. Per exemple, el transport escolar d'Olivella deixa els alumnes en una parada fixa. Alguns han de caminar mitja hora fins arribar a casa. D'altra banda, quan cal transport escolar cal decidir si aquest funciona abans o desprès del menjador escolar i s'exclouen les activitats extra-escolars en ser voluntàries i no considerades un dret, sinó un complement educatiu a tot estirar.

En algunes zones s'ha observat, a secundària, que fer la jornada compactada ha baixat la conflictivitat (també en alguna de primària). La conflictivitat apareix, sobretot en espais morts (migdia) i acompanyat del cansament i la saturació. Pel que fa a la secundària, també s'ha observat el descens d'incidència de bandes i colles alienes als instituts que s'hi passegen i interaccionen amb els alumnes.

Horaris pública i concertada.

Tanmateix Ja hem dit que les famílies que treballen solen estar interessades en allargar la jornada escolar. Aquest fet pot ser important en poblacions on conviuen escola pública i escola concertada. Podria passar, tot i que està per demostrar, que si unes escoles fan jornada contínua i d'altres allarguessin a matí i tarda, s'augmentés encara més la segregació escolar. Tot i així pensem que l'opció d'escola que hom escull es fa més en funció de la promoció social familiar que no pas pel projecte educatiu.

Extra-escolars , desigualtat, precarietat.

L'extensió de la formació i de l'horari escolar es realitza a través de les anomenades activitats extra-escolars. N'hi ha diverses. Tanmateix proposem la següent classificació:

a) Les que es realitzen dins l'escola: reforç escolar, esportives i esplai. Algunes d'elles tenen extensió en els casals d'estiu. Solen estar organitzades per les AFA, les quals poden dissenyar-les i fins i tot contractar el personal de monitoratge. Però també pot passar que es concedeixin a determinades empreses o fundacions, que de passada també gestionen el menjador escolar. Les més conegudes: F. Pere Tarrés i Fundesplai.

Han de sortir barates per a que tothom hi tingui accés, i això es tradueix en precarietat de mitjans i precarietat laboral del monitoratge.

b) Les que es practiquen fora dels centres educatius. Acadèmies d'anglès, escoles de música (inclosos els conservatoris), entitats esportives són les comunes. Aquestes requereixen de professorat o monitoratge especialitzat i relativament ben format. Són mes cares i no aptes per a totes les butxaques, i també, sovint, es tradueixen en una precarietat laboral ben variable. A més cal comptar amb el desplaçament dels infants del centre fins al lloc on es realitza l'activitat.

c) Fora d'això hi ha activitats que es realitzen el cap de setmana (esportives federades, centres excursionistes, esplais i agrupaments) que poden tenir un gran valor educatiu, però tampoc aptes a totes les butxaques de tothom (sortir d'excursió, campaments i colònies pot ser car).

Aquestes no afectarien l'horari escolar.

Les diferències formatives s'accentuen amb les extraescolars.

Està clar que un alumnat que assisteixi a una escola concertada o pública de cert prestigi, que uns dies de la setmana assisteixi a classes de música en un conservatori i algun altre vagi a una escola d'anglès està jugant un paper que implica una estratificació i prestigi social determinats. Mentre que un alumnat vulnerable, amb pocs recursos i que visqui en una població dispersa no es podrà permetre aquesta formació addicional.

Creiem que no es pot plantejar el tema de l'horari escolar sense abordar la problemàtica global.

2.-Propostes.

FMRP

La federació de Moviments de Renovació Pedagògica va plantejar en tema de l'educació extra-escolar en la seva proposta de l'Educació a l'Hora.

Aquesta proposta, afavorida per la Fundació J. Bofill paltejava que les activitats extraescolars es reordenessin, de forma que ajudessin a reduir aquestes diferències socials entre l'alumnat.

Algunes premisses:

• Les activitats extraescolars s'han de plantejar des del centre educatiu i han de formar part del Projecte Educatiu de Centre.

• Hi ha d'haver un reconeixement curricular de la realització d'aquestes activitats, i a la pràctica podrien alliberar de certes matèries.

• A la pràctica es planteja una extensió de l'horari escolar (o educatiu) de dues maneres:

  a) Intercalant les activitats lectives amb les extra-escolars (aquí, per tant la voluntarietat es veuria reduïda).

  b) Matins d'horari lectiu i tardes d'extra-escolars.

  La proposta acaba essent purament metodològica i no contesta la principal pregunta: Tot això qui ho paga?

  I una altra: Qui ha de contractar els treballadors i treballadores i amb quines condicions.

  A hores d'ara no s'hi ha definit una proposta per al tractament de la inclusivitat en aquest àmbit.

  Evidentment Fundesplai i la F Pere Tarrés estaven molt interessades en la proposta.

El model soviètic.

Val la pena rememorar el model de la unió soviètica, poc conegut.

L'escola començava als 7 anys i continuava fins acabar la secundària obligatòria. El currículum era molt essencial dirigit a les classes instrumentals i altres matèries, com geografia i història i literatura. Només funcionava als matins.

A les tardes s'obrien les cases de pioners. Eren centres especialitzats als quals s'hi podia accedir a partir dels onze anys. Era en aquests centres que de forma voluntària els alumnes escollien la seva formació. N’hi havia d'idiomes, d'escacs, de ballet, de circ, esportius, d'astrofísica, nàutica... Des dels casals s'organitzaven campaments i colònies d'estiu on es continuava la formació de forma no tan específica. De fet els nois i noies podien canviar de casal quan hi havia l'oportunitat.

El model funcionava en les grans ciutats, on hi havia prou oferta. Algunes s'oferien en funció del lloc.

Una de les dificultats era la dificultat per arribar a poblacions petites.

Tanmateix cal explicar que el salt a la universitat o a d'altres institucions professionalitzades es feia també des d'aquests casals, i van tenir un paper molt important en la formació de ballarins, esportistes, astrofísics, artistes, etc.

Altres.

Cal no oblidar que :

A partir de les AFA , sovint amb suport d' AFFAC (abans FAPAC) s'ha anat donant sortida a diversos centres i de diferents maneres. També en la gestió dels menjadors han tingut un paper important i han col·laborat en avançar en els seus plantejaments educatius.

Entitats com ateneus, casals, clubs esportius, conservatoris i escoles municipals de música han tingut un paper important en el desenvolupament popular d'aquestes activitats.

Tanmateix, tot i que han amortit l'impacte de classe, no han pogut arribar a tot arreu ni a tothom.

3.-A mode de conclusions

La problemàtica sobre els horaris escolars és diversa i pot demanar solucions diferents en àmbits diferents. I tanmateix no la considerem prioritària des del punt de vista de la qualitat educativa.

En aquest context, caldrà evitar que es produeixin enfrontaments entre persones de classe treballadora, perquè el problema de fons, la causa, la seguim trobant en l'estructura social i en l'organització laboral que pateixen els progenitors, atorgant una funció de custòdia a l'escola.

Al nostre entendre no es podrà trobar una solució efectiva per les següents dificultats:

La dinàmica i estructura econòmica actual que aprofundeix les desigualtats.

L'estratificació de persones, centres educatius i comunitats.

Si es permet que cada centre decideixi pel seu compte això es farà en funció de les possibilitats de les persones i les comunitats, augmentant la distància entre centres i la segregació escolar.

Per una altra banda la millora de la formació ha de passar per solucions que coneixem prou bé, i que són deslligades de l'horari, com són:

La millor formació de les persones educadores, amb enfoc inclusiu.

Les polítiques compensatòries, abocant més recursos allà on es necessiten.

La reducció de ràtios.

L'augment de despesa per als centres escolars per evitar pagaments i estratificació de centres.

Ara hi hem d'afegir l'estructuració i organització de les extraescolars i la seva gratuïtat (inclosos els menjadors).
La dignificació (internalització) dels i de les professionals.

La facilitació de l'accés universal a les extraescolars sense perdre el seu caràcter de voluntarietat.

El reforç de servis socials i sanitaris.

Una solució a explorar és que el tema de l'horari es decideixi a nivell municipal amb quatre condicions per començar:

1.- La decisió afectaria a tot l'àmbit municipal (o com a mínim de districte en les ciutats grans), incloses les concertades.

Òbviament caldria fer una consulta per a realitzar canvis, amb una gran majoria, i de fet caldria elaborar un informe tècnic (que inclogués pauses i àpats) que caldria presentar al Consell escolar municipal abans de la consulta.

2.- Garantir l'accés gratuït al menjador

3.- Garantir l'accés de tothom que ho vulgui al ventall de les extraescolars. (Entre d'altres, finançament i transport col·lectiu)

4.- La revisió, ampliació i coordinació de totes les activitats extraescolars del municipi (o districte en les ciutats grans).

Acabem per dir que algunes persones pensen que la revisió de la vida educativa, i de l'horari escolar, pot forçar a canvis laborals que facilitin la conciliació familiar. Pot ser sí. Però això seria més fàcil en una situació de forta demanda de llocs de treball.

O dit d'altra manera, seria començar el tractament del problema pels símptomes i no per les causes.