Masclisme, homofòbia i educació

 La darrera setmana d'octubre, en un institut de Vilanova i la Geltrú, varen aparèixer diverses
pintades dirigides contra 5 docents. En aquestes pintades en la façana, hi figuraven de forma
explícita noms de docents, insults en forma d'expressions homòfobes i masclistes i d’altres
d’indignes i calumnioses.
Des del Despertaprofes i CGT ensenyament Penedès-Garraf ho condemnem enèrgicament, així com
qualsevol tipus de violència adreçada a col·lectius minoritzats tals com persones no heterosexuals,
racialitzades o qualsevol altre tipus de discriminació. L’agressió , ja sigui física o verbal és
intolerable, ja sigui dins un espai o fora al carrer.

Tanmateix, nosaltres, que som docents, volem remarcar que això ha passat dins d'un centre
educatiu. És la mostra de que alguna cosa està fallant en el nostre sistema. No és objecte d’aquest
escrit posar en dubte el contingut de valors que etapa rera etapa ens acompanyen.
Per això no podem deixar d'analitzar les realitats que ens colpegen. Només així podrem millorar i
transformar la realitat.

L'agressió perpetrada contra docents va més enllà d'uns simples insults o amenaces. Ens ensenya
que , en l'etapa en la que l'alumnat de l'institut es troba s'han de poder trobar els mecanismes per
poder gestionar i vehicular les frustracions del mateix. Cal fer la reflexió més enllà de la greu
anècdota: quines són les vies alternatives a l'insult, quantes motivacions han fallat fins a deixar
com a única sortida l'agressió més bàsica, fent referència a tendències masclistes, racistes i
classistes.

Fent una mirada interna i com a docents que eduquem a persones, que sense cap tipus més de
recurs ni dialèctic ni social poden acabar tenint aquestes sortides finals, ens plantegem si abans
que falli tot hem pogut fer allò que aquestes persones necessitaven. És el nostre centre prou
democràtic com per donar expressió efectiva a l'alumnat que podria acabar atacant-nos? És el
nostre centre prou participatiu com per a que el jovent que no troba resposta les seves necessitats
socials pugui expressar-se sense arribar a l'agressió?

És en moments com aquests en el que la reflexió interna es fa més difícil davant l'agressió directa i
pública, a través d'unes pintades que a més fan referència a col·lectius minoritzats que sempre
acostumen a rebre. La pulsió física ens demana immediatesa i contundència en la resposta. Però
tenim una responsabilitat social que ens hauria de permetre extreure quelcom d’útil pel nostre ofici:

– Quina metodologia, i quins principis, emprem per introduir tots els valors que després
acaben quedant en paper mullat davant la necessitat d'expressió encara que sigui més
salvatge? Quin tipus de relació tenim restablerta amb les famílies?

-Quina pot ser la proposta més enllà de l'enèrgica i lògica condemna de la comunitat docent
envers aquestes persones agressores que ha respost atacant aquestes professionals, així com
a la resta d'alumnat que tenim dins les nostres aules dia a dia?

Som docents, i quan passen fets com l'actual hem de prendre decisions adreçades a canviar
tendències.

La nostra solidaritat amb les docents afectades i l'oferiment del nostre suport.

Allò que no ens mata ens ha de fer més fortes.

DESPERTAPROFES
CGT GARRAF-ALT PENEDÈS. Novembre 2020